Aquest dia, estava molt nerviosa.
Fèiem una trobada d’un grup d’interns de lledoners i de Brians. Arriba l’hora,
primer vaig a conèixer els interns de Brians, sembla gent normal, està malament
que ho digui, però us asseguro que és la sensació que es té. Xerren de les
seves coses, parlen, com un grup d’amics.
Al cap d’una estona,
apareixen els interns de Lledoners i altre que ja té la condicional i està
treballant, per cert moltes hores diàries.
Comencen a parlar, de
manera molt endreçada, amb torn de paraula, hi ha recriminacions, però sense
crits, només discutint, com si fos un grup de discussió d’un tema concret, però
en aquest cas són els delictes sexuals.
Pensaments
que tinc jo, són: distorsió de la realitat. La por que tenen a la recaiguda i
al rebuig tant familiar, com social. Ha estat una experiència molt enriquidora
on he après moltes coses, aspectes penitenciaris, empatia, ... És dur, però
aquí m’he adonat que potser, tothom necessita una oportunitat, i que tothom la
“caguem” en la nostra vida, d’una manera o d’una altra. Els errors poden ser
més greus o més lleus, la finalitat és la mateixa, l’objectiu no tornar a
cometre. Posaré un exemple, ells han abusat, però si demà agafo el cotxe i per
un error humà, mort algú, no podré tenir l’oportunitat??????? Que
penseu.........
